Les dinàmiques familiars influeixen en el quadre clínic dels pacients amb trastorns alimentaris i poden ser de gran suport; encara que també pot generar un efecte contrari, en cas que no actuïn de la manera més encertada. Las dinàmiques familiars es tornen disfuncionals quan un membre de la familia pateix un TCA.
La família és el nucli on l’individu creix, s’educa i s’ensenyen valors fonamentals per relacionar-se amb la societat. Juga un paper essencial pel desenvolupament social dels adolescents. La qualitat del funcionament familiar té un rol important en el curs de la malaltia. Per aquest mateix motiu, és molt probable que la família o l’entorn necessiti ajuda per saber gestionar tant les seves emocions com les del afectat.
Com se senten els pares davant el trastorn?
Quan una persona té un TCA és molt habitual que els pares i les mares se sentin culpables del trastorn i pensin que s’ha desenvolupat a causa que ells han fet alguna cosa malament. És molt comú que en aquestes famílies el trastorn ocupa tot els pensaments, energies i problemàtiques de la família, la qual se sol culpabilitzar i reaccionar de forma inadequada i confrontar severament amb la persona que pateix l’enfermetat, ja que acostumen a creure que no existien problemes ni dificultats en el sistema familiar fins que va arribar el trastorn, o almenys que no eren tan importants.
Aquests pensaments de culpa són totalment irracionals, ja que ningú té la culpa. L’origen d’un TCA és multifactorial i existeixen milers de factors que no es poden controlar. És molt important superar i eliminar tots aquests sentiments amb el fi de poder ajudar a la persona afectada
Fases
Els pares acostumen a experimentar diferents fases al saber que el seu fill/a pateix un trastorn alimentari:
1
Experimenten un conjunt d’emocions negatives com impotència, por, desesperació o frustració. Aquests sentiments solen augmentar quan el fill/a es nega a començar el tractament. El pas principal és assumir que aquest pensament perdurarà un temps i que és normal, s’ha de treballar.
2
S’inicien els sentiments de culpabilitat i una certa obsessió per saber les causes del trastorn. És molt normal sentir-se així i voler saber el perquè, però és un procés llarg i el més segur és que no trobar-ne les causes específiques. Han d’aconseguir mentalitzar-se que la culpa no es seva i això els facilitarà molt més el progrès.
3
També és molt comú buscar informació sobre el trastorn a través l’internet i xarxes socials, per entendre millor el que està passant. Pot arribar a ser pitjor pel fet de no saber distingir si la informació és fiable i rigorosa. Sempre es recomana buscar en fonts científiques o preguntar a l’equip terapèutic que està cuidant el fill/a
Germans
En moltes ocacions es parla sobre la feina dels pares, però poques vegades del paper que exerceixen els germans.
En primer lloc, és important que sapiguen el què està passant i que coneguin la situació. Explicar què és aquest trastorn i els canvis que aquest pot causar en la família i a la seva vida. No es recomana mantenir-los al marge, si es parla obertament i es crea un bon clima de comunicació en l’entorn familiar, s’afavorirà el desenvolupament emocional.
El seu paper dependrà de l’edat dels germans, si són petits el seu rol serà estar informats i gestionar els seus dubtes sobre la nova dinàmica familiar i els seus problemes. Si són germans grans, poden paticipar en l’acompanyament i suport familiar. És important que no assumeixin responsabilitats que no els hi pertoquen encara que poden ser de gran ajuda.
De cara als pares i per no afectar de més als germans, cal recordar que encara que hi hagi un germà que necessiti una atenció determinada, no s’ha de desatendre a la resta. S’ha d’estar pendent de les seves necessitats i proporciona’ls-hi l’atenció i les cures que necessitin.
Dins del treball terapèutic, entra oferir psicoeducació adequada pels germans, donant un lloc on puguin desfogar-se, plantejar i resoldre dubtes i preocupacions i on els ensenyin com ajudar al pacient. El seu carinyo i amor acostuma a ser el millor recolzament i ajuda per aquella persona que lluita cada dia contra si mateix. La unió de germans ajudarà a que cap d’ells es senti sol durant el procés de recuperació.