Què és la bulímia?
La bulímia nerviosa és un trastorn greu d’alimentació, TCA. Les persones que pateixen bulímia fan afartaments, això significa que tenen la sensació que han perdut el control de la seva alimentació i mengen grans quantitats de menjar de forma compulsiva. Solen fer-ho en secret i després s’avergonyeixen i es senten culpables. Per solventar-ho, intenten desfer-se del menjar i de les calories ingerides d’una forma poc saludable, com pot ser vomitant i abusant de laxants.
La bulímia és una enfermetat complexa que afecta al funcionament del cervell i la presa de decisions. Està relacionada amb la forma que veus el teu cos, l’obsessió amb el pes i l'aspecte físic.
Les persones afectades tenen una imatge del cos distorsionada, encara que presenten un pes normal i tenen sentiments d’insatisfacció corporal i por a pujar de pes, però no són capaços de controlar els seus impulsos amb el menjar i no es poden resistir al desig de realitzar un afartament.
Qui en pateix?
La bulimia es diagnostica amb més freqüència (igual que en l'anorèxia) en les noies que en els nois. Sol començar a finals de l'adolescència o a principis de la vida adulta, entre els 16-21.
Les xifres de la prevalença total de TCA van entre el 5,5% i el 17,9% en dones, i entre el 0,6% i el 2,4% en homes. Només de la bulímia, les xifres estarien al voltant de 2,8% en dones i 1% en homes.
Símptomes
Els símptomes són complicats de detectar, ja que l’aspecte físic d’una persona bulímica sol ser com el d’un cos sa.
Les persones amb bulímia utilitzen diversos mètodes per purgar-se. La gravetat depèn de la quantitat de vegades que es purguen i dels problemes i efectes secundaris que causa aquesta acció en l’organisme
Alguns dels símptomes més freqüents són:
- Viure amb la por constant de pujar de pes i intentar baixar de pes de maneres molt poc saludables.
- Estar molt descontent amb la forma del teu cos.
- Ingerir de manera repetida quantitats extraordinàriament grans de menjar en una sola ingesta.
- Sentir que perds el control del menjar durant els afartaments. No pots parar de menjar o no tens control del que menges.
- Vomitar expressament o fer exercici extrem just després d’una ingesta compulsiva per no engreixar-se i compensar..
- Fer servir diurètics, laxants o ènemes.
- Utilitzar suplements alimentaris o productes herbaris per perdre pes.
- Tenir canvis extrems d’humor.
Causes
Factors familiars i genètics Factors emocionals Dieta
Tenir antecedents familiars de problemes alimentaris pot augmentar el risc. Si són familiars de primer grau (pare, mare, germans…) les probabilitats augmenten. Això indica una possible relació genètica.
La depressió, l’ansietat o el consum de substàncies, està vinculat amb els TCA. Les persones amb bulímia poden sentir-se malament amb elles mateixes, sobretot si pateixen abús pel seu pes o per la forma del seu cos. En alguns casos, poden influir aconteixements preocupants i factors que causen patiment emocional.
Les persones que fan dieta tenen més probabilitat de tenir un trastorn d’alimentació. En la bulímia es limiten molt les calories entre les sessions d’afartaments. Això pot causar que tornin a donar-se una ingesta compulsiva i que després es purguin. Altres causes dels afartaments poden ser l’estrés, emocions fortes, tenir una imatge corporal distorsionada o negativa i l'avorriment.
Tractament
Existeixen diversos tipus de tractaments. Aquests inclouen teràpies i medicaments d’eficàcia demostrada que ajuden a millorar.
En general, el tractament implica un treball d’equip que inclou a la persona afectada, familiars, un professional de salut mental i un dietista que sàpiga com controlar problemes alimentaris.
El tractament mèdic consisteix en corregir i prevenir complicacions nutricionals. L’educació nutricional té la finalitat de tornar a una alimentació ordenada i relaxada, i aprendre a tolerar un pes adequat i saludable.
Teràpia cognitiva-conductual:
Consta de 16-20 sessions durant 4-5 mesos, tot i així també es pot realitzar en grup, terapia grupal. Té com a objectius:
- Augmentar la motivació pels canvis.
- Substituir l’alimentació disfuncional per un patró regular i flexible.
- Disminuir la preocupació excessiva per la forma del cos i el pes.
- Prevenir les recaigudes.
Aquesta teràpia elimina les ingestes compulsives i les purgues entre el 30-50% dels pacients. La resta de pacients o abandonen o no responen, però els que la realitzen completa es mantenen bé a llarg termini, té bons resultats.
Psicoterapia interpersonal:
L’objectiu principal es parlar i reconèixer el problema amb un especialista. Ajuda a les persones a identificar i canviar problemes interpersonals que poden contribuir al trastorn alimentari. Aquesta terapia no tracta directament amb el trastorn, sinó amb la salut mental del pacient i altres problemes o pensaments que poden agreujar el trastorn i portar-lo a extrems. S’estableixen uns objectius i un temps determinat per complir-los.
Aquestes teràpies solen acompanyar-se de medicaments, ja que alternant-los els dos, s’aconsegueixen millors resultats. Hi ha un tipus d’antidepressiu específic que pot ajudar a reduir els símptomes de la bulímia. Es tracta d’un inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina. Encara que no estiguis deprimit, ajuden a combatre els símptomes.
Hospitalització
L’hospitalització també és una opció, però no és freqüent en casos de bulimia. En general es tracta fora de l’hospital, però si arriba a símptomes greus i hi ha complicacions en la salut, és possible que s’hagi de seguir un tractament hospitalari. Alguns dels programes per trastorns alimentaris ofereixen tractament diürn en comptes d’hospitalització.