Anorèxia

Què és l'anorexia?

L'anorèxia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentaria que es basa en la restricció de la ingesta d’aliments i la pèrdua significativa de pes.

Les persones afectades es mantenen per sota del pes adequat per l’edat, la constitució o el sexe, fins arribar, en ocasions, a greus estats de desnutrició. Aquestes persones tenen una obsessió no sana per la seva imatge física i per baixar de pes.

El problema comença quan tenen una visió del propi cos distorsionada i es proposen aconseguir objectius de pes poc realistes, fins al punt que tota la seva vida acaba condicionada per aquesta obsessió. No tenen límit, mai estan satisfetes, ja que no es veuen amb una visió real i objectiva, perquè presenten  alteracions psicològiques i perceptives.

La seva gran por per pujar de pes, els porta a buscar diferents recursos per aprimar-se com: reduir les porcions de menjar o ometre àpats, fer exercici en excés, mantenir la ment distreta (menjar xiclet o beure grans quantitats d’aigua) per enganyar al cos i la gana i evitar la ingesta de forma obsesiva .

Qui en pateix?

L'anorèxia és un trastorn que majoritàriament afecta a la població adolescent d’entre 12 a 25 anys. Un de cada cent adolescents en pateix. El 90-95% dels afectats són dones, d’edats compreses majoritàriament entre els 12 i els 17 anys, però també en pateixen homes, nens i dones més grans.

Símptomes

Els símptomes poden ser difícils d’identificar ja que el pes corporal correcte és diferent en cada persona. Hi ha persones que no presenten símptomes físics, a simple  vista no estan molt primes, o algunes que ho amaguen i són molt discretes.

Símptomes físics

  • Ritme cardíac irregular
  • Pressió baixa
  • Deshidratació
  • Pell groguenca
  • Caiguda de cabell
  • Cansanci constant i sentir-se dèbil
  • Marejos i “desmais”
  • Augment de l’ansietat
  • Interrupció del període menstrual (dones), amenorrea

 

N’hi ha d’altres, però aquests són els més comuns.

Símptomes emocionals

  • Exercici en excés
  • Necessitat compulsiva de pesar-se
  • Portar moltes capes de roba per dissimular la forma del seu cos
  • Canvis d’humor
  • Seguir dietes autoimposades
  • Desinterès sexual i per les activitats lúdiques
  • Aïllament social
  • Dificultats en la concentració

Causes

No hi ha causes directes, però si hi ha diversos factors que poden influir com:

Factors socioculturals

Els adolescents en especial passen molt temps a les xarxes socials i a causa de la seva innocència i innexperiència a la vida, son fàcilment influenciables per tot allò que “els famosos” o gent coneguda a les xarxes diuen i mostren, es deixen portar per les imatges de l’aparent vida perfecta que tenen i se’ls acaba creant un sentiment de frustració per no tenir-la i no ser tan perfectes com ells.

Factors familiars

Viure en un entorn excessivament obsessionat per la figura, la bellesa i el pes corporal, en el que es segueixen dietes estrictes.

També mares i pares molt sobreprotectors, o que hi hagi un ambient tens, problemes de convivència…

Factors psicològics

Centrats en la personalitat de la persona, que tingui baixa autoestima, inseguretat o introversió, perfeccionistes, amb antecedents de sobrepès en la infància, o que ja pateix altres trastorns com ansietat,  depressió, etc…

Tractament

 Els estudis diuen que entre el 50 i el 85% dels pacients amb anorexia es recuperen completament. Però és un procés complicat, sempre depenent del nivell de gravetat de cada pacient. Sense tractament el 10% dels pacients moren (si tenen símptomes més greus i assoleixen una gravetat considerable).

No obstant, gràcies als avenços dels tractaments i els especialistes en TCA, la curació és possible, però sobretot depèn de la força de voluntat del pacient.

Per aconseguir la recuperació completa és molt important saber i ser conscients que és un trastorn mental, i que  el factor detonant és el cap, el pensament de la persona, per això el treball psicològic és imprescindible. Encara que el pes del pacient sigui saludable pot continuar tenint el trastorn i patir recaigudes si no es tracta en el seu conjunt. S’ha d’arribar a un estat mental òptim pel que pot ser (en la majoria de casos) un llarg període de temps.

Consultes externes

  • Fer visites mèdiques amb bastanta freqüència, per anar observant l’evolució i control de pes. El programa terapèutic pretén aconseguir els objectius a través de sessions individuals amb un psicòleg o psiquiatra, també sessions familiar i grups per a pares.

Hospital de dia

  • Es controlen  els tres àpats diaris (esmorzar, dinar i sopar) i algun d’ells, normalment el dinar, es fa allà supervisat. El tractament psicològic es bastant més intensiu. Es realitzen grups de teràpia específics per treballar l’autoestima, la imatge corporal, habilitats socials, regulació de les emocions, etc… I també es fan sessions individuals amb el terapeuta de referència.

Àrea d'hospitalització

  • L'ingrés a l’hospital es dóna  en casos extrems, quan la resta de tractaments no estan donant resultats, o quan la salut general està clarament afectada i s’entra en fase de perill. Se segueix un pla de recuperació nutricional concret i específic per cada pacient.

Objectius del tractament

Hi ha una sèrie d'objectius generals i específics que pretenen aconseguir els tractaments, aquests són:

Generals

  • Salut física i mental.
  • Normalitzar les relacions familiars i solucionar i ajudar amb el conflicte que ha pogut causar el trastorn.
  • Millorar l’autoestima i l’adaptació social.
  • Disminuir, i si pot ser, suprimir els pensaments associats al TCA.
  • Corregir l’alimentació i la seva relació amb el menjar.
  • Ajudar a eliminar les alteracions de la imatge corporal.

Específics

  • Fomentar la consciència
  • Disminuir l’ansietat que els produeix el menjar i guanyar pes.
  • Millorar l’autoestima
  • Tractar altres problemes personals que afectin a la vida del pacient
  • Prevenció de recaigudes
  • Millorar les habilitats i relacions socials